Alacant
necessita una cançó
“València
necessita una cançó, per a recuperar el vell
somriure, de quan senyoreja sobre el món amb
una ment desperta, alerta i lliure”, Feliu
Ventura.
La
necessita
València, la necessita el nostre Alacant i la necessita un País que
vol parlar, pensar, escriure i cantar en la seua llengua. Fruit
d’aquesta necessitat ens vàrem trobar el passat dijous 14 de març
una
setantena de
persones al Casal Popular Tio Cuc, amb la ilusió de qui vol gaudir
de les lletres i la veu d’un dels màxims exponents en l’actualitat
de la música en Valencià, Xavi Sarrià (Obrint Pas). I amb altra
il·lusió
afegida: la d’observar que amb aquesta empenta neixen nous grups
com La Caixa de Gel, un grup jove d’Alacant, un grup que amb la
seues lletres denuncia i amb la seua llengua normalitza allò que no
hauria de ser anormal, expresar-se en valencià a la nostra ciutat.
Aprofitant
el seu pas pel sud de les arrels per a col·laborar
al primer
disc de La Caixa de Gel, el cantant d’Obrint Pas va recordar que
els seus inicis van ser iguals als del grup alacantí, oferint
concerts a instituts i casals, quan aquells que estudiaven en els
centres amb línia
en valencià eren observats com a estranys. A més, durant l’hora i
mitja que va durar aproximadament l’acústic, Sarrià s’enrecordà
també de les autores del documental “El valencià a Alacant: una
història
amagada”, a qui volgué dedicar una de les seues cançons.
Lluna
de Plata,
La
vida sense tu,
o Del
Sud
van ser alguns
dels temes més corejats per un públic que s’animava més a mesura
que avançava el concert. Aquest últim tema, Del Sud,
el va dedicar Xavi
Sarrià especialmente a les persones que dia rere dia treballen al
Casal Popular Tio Cuc, “perquè
ajuden a construir el poder popular” i perquè malgrat les derrotes
“tenim eixes ganes sempre de continuar, de batallar i de plantar
cara. De dir sí, estem fotuts, però resistim”.
Seguim
i seguirem.
Vídeo editat per DiàniaTV: http://www.diania.tv/musica/xavi-sarria-viure
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada