dissabte, 28 de maig del 2011

ACTA DE LA PRIMERA ASSEMBLEA DEL CASAL POPULAR D’ALACANT.


 L’acta s’estructura en tres parts, corresponents a les tres comissions de treball creades en la darrera assemblea: economia, organització i espai físic.

ECONOMIA:

S’hi proposen diverses opcions per finançar el Casal:
  • Creació d’una cooperativa que gestionara un bar i, fins i tot altres tipus de negocis, com una acadèmia, que es desenvoluparien dins del mateix espai del Casal. Algunes persones plantegen que la despesa inicial i el temps que costaria arrencar una cooperativa podria suposar un problema per al projecte. En un principi la idea queda descartada per aquests motius, al menys a curt termini, tot i que la comisió d'economia es compromet a recopil·lar informació de cara a tindre aquesta possibilitat en un futur.
  • Creació d’una associació que coordinara el casal i poguera organitzar una barra per a finançar el Casal. S’apunta que pot haver problemes legals en organitzar una barra des d’una associació. N’hi ha informacions contradictòries, motiu pel qual s’emplaça a la comisió econòmica a estudiar els models d’associacions que pogueren ser més adients per al projecte.
  • Sol·licitar subvencionament a qualsevol tipus de d’entitat, tant pública com privada, com ara les obres socials de les caixes d’estalvis, tot i que caldria analitzar l’actual situació de migració d’aquestes entitats a models de bancs amb fundació associada.
  • Cobrament de quotes als socis que permeteren pagar les despeses derivades del Casal i la seua activitat. Es proposa plantejar una quota mensual d’uns 10,00€ i una quota especial per a aturats o estudiants més reduïda, de, per exemple, 5,00€.
Tasques encomanades a la comisió d’economia: Anàlisi de la viabilitat de les diferents propostes de finançament. Recopil·lació d’informació respecte a una associació capaç de gestionar un bar. Consultar amb altres associacions semblants com funcionen.

ORGANITZACIÓ:

  • Tothom sembla estar d’acord en què cal constituir-se com a associació. Es planteja la possibilitat d’establir uns estatuts de funcionament intern i que s’adapten els models estàndard de associació per tal d’adaptar-los a aquests.
  • S’emplaça a la comisió d’organització a redactar un document de presentació del projecte, més concret que el primer, que permeta una segona fase d’apertura del projecte a noves persones i col·lectius.
  • Es recorda que és precís insistir als col·lectius i a les persones amb què ja s’hi va contactar inicialment a participar en el projecte per tal de fer-lo tan obert i participatiu com siga possible.
Tasques encomanades a la comisió d’organització: Redacció d’una proposta d’estatuts. Redacció del nou document de presentació.

ESPAIS:
  • Es plantegen les necessitats d’espai:
    • Un espai de sociabilització i convivència, amb barra i activitats, del tipus dels bars amb oferta cultural.
    • Un despatx per a fer les reunions i possibles cursos i tallers.
  • Vistes les condicions, sembla interessant buscar un local que haja sigut un bar o, fins i tot, buscar-ne un que es transpasse. D’aquesta forma, aquest local ja disposaria d’una barra.
  • S’ha parlat de diferents zones d’Alacant, i s’ha conclòs que el més interessant és el Barri de Sant Antoni, per accessibilitat, peru i comunicació. També es consideren la resta de barris del voltant propers al centre.
  • Es planteja la possibilitat de compartir l’espai amb altres col·lectius. Fins i tot participar en locals que ja estan en marxa i que només obren uns dies a la setmana, aprofitant-ne la resta per a les nostres activitats.
  • Es puntualitza que, abans de cercar els possibles locals, cal confirmar que la zona s’adiu, pel que fa a la normativa local, a les nostres necessitats. S’esmenta l’exemple de la ruta (junt al mercat), on els locals nous que s’obren tenen prohïbida la celebració de concerts.
Tasques encomanades a la comisió de cerca d'espai: Cerca de locals candidats, prioritzant el barri de Sant Antoni, Carolines Baixes, la ruta, el barri i Sant Blai Baix.


Com a data orientativa, es proposa l'apertura del Casal Popular d'Alacant per al 9 d'Octubre.

S'acorda celebrar la propera assemblea a la Seu Universitària d'Alacant, el pròxim dia 1 de juliol a les 19:00.



Contacte:

www.casalpopularalacant@gmail.com

dissabte, 14 de maig del 2011

CASAL. Per Ximo Caturla.


CASAL.


. Tal com la mateixa paraula indica un CASAL és, segons el diccionari, “una casa gran on radica on llinatge o una família nombrosa”. En certa manera és com una segona casa. Una segona casa, però, a un altre nivell.

. Possiblement la necessitat d’una segona casa on compartir idees i projectes siga molt més gran en una ciutat més que no en un poble. Als pobles hi ha més elements de cohesió que en un nucli urbà. Per començar hi ha el coneixement interpersonal, després hi ha les diferents associacions cívico-festives: comparses, centres excursionistes, associacions de veïns, penyes esportives i organitzacions de festes majors (falles, fogueres).

. I tot això, que en un poble són factors que cohesionen la comunitat, en una ciutat es dissol per dues raons:
  • l’absorció i centralització de les associacions festeres per part dels ajuntaments que controlen, normativitzen i en definitiva i desvitalitzen el fet fester.
  • La desconnexió i/o el desconeixement entre les diferents agrupacions de persones que tracten de treballar per l’amillorament del seu barri, o per dur endavant determinades activitats cultural i cíviques.

. Per aquestes raons, que en Alacant són, més que en cap altre lloc, molt determinants, cal un Casal a Alacant.

. Un Casal que siga:

Primer. Un punt d’encontre. Un lloc on acudir amb la seguretat de trobar gent amb qui poder juntar-se per fer amistat amb gent que comparteix determinades inquietuds: la llengua, la defensa de la naturalesa, la millora del barri…

Segon. Un punt de debat. És evident que, tot i volent les mateixes coses, hi ha sensibilitats diferents i diferents modes d’actuació. És aquí on s’evidencia la necessitat d’un espai físic on poder reunir-se i parlar.

Tercer. Un catalitzador d’activitats. És evident que les coses no se solucionen soles ni per art d’encantament. Calen projectes d’actuació a diferents nivells: culturals, cívics, festius, convivencials.

Quart. Una plataforma de projecció. Un Casal actiu, que dóna espai a moviments cívics i que, tot alhora, crea i ofereix les seues pròpies activitats, acaba convertint-se en una plataforma de projecció ciutadana i un punt de referència que pot influir positivament en la vida de la comunitat.

Joaquim G. CATURLA