CASAL. Per Ximo Caturla.

CASAL.

. Tal com la mateixa paraula indica un CASAL és, segons el diccionari, “una casa gran on radica on llinatge o una família nombrosa”. En certa manera és com una segona casa. Una segona casa, però, a un altre nivell.

. Possiblement la necessitat d’una segona casa on compartir idees i projectes siga molt més gran en una ciutat més que no en un poble. Als pobles hi ha més elements de cohesió que en un nucli urbà. Per començar hi ha el coneixement interpersonal, després hi ha les diferents associacions cívico-festives: comparses, centres excursionistes, associacions de veïns, penyes esportives i organitzacions de festes majors (falles, fogueres).

. I tot això, que en un poble són factors que cohesionen la comunitat, en una ciutat es dissol per dues raons:

• l’absorció i centralització de les associacions festeres per part dels ajuntaments que controlen, normativitzen i en definitiva i desvitalitzen el fet fester.
• La desconnexió i/o el desconeixement entre les diferents agrupacions de persones que tracten de treballar per l’amillorament del seu barri, o per dur endavant determinades activitats cultural i cíviques.

. Per aquestes raons, que en Alacant són, més que en cap altre lloc, molt determinants, cal un Casal a Alacant.

. Un Casal que siga:

Primer. Un punt d’encontre. Un lloc on acudir amb la seguretat de trobar gent amb qui poder juntar-se per fer amistat amb gent que comparteix determinades inquietuds: la llengua, la defensa de la naturalesa, la millora del barri…

Segon. Un punt de debat. És evident que, tot i volent les mateixes coses, hi ha sensibilitats diferents i diferents modes d’actuació. És aquí on s’evidencia la necessitat d’un espai físic on poder reunir-se i parlar.

Tercer. Un catalitzador d’activitats. És evident que les coses no se solucionen soles ni per art d’encantament. Calen projectes d’actuació a diferents nivells: culturals, cívics, festius, convivencials.

Quart. Una plataforma de projecció. Un Casal actiu, que dóna espai a moviments cívics i que, tot alhora, crea i ofereix les seues pròpies activitats, acaba convertint-se en una plataforma de projecció ciutadana i un punt de referència que pot influir positivament en la vida de la comunitat.

Joaquim G. CATURLA