El passat dimarts 21 de gener, a les 20:00 de la nit, s'interrompien les emissions de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació al País Valencià. El Govern espanyol obligava Acció Cultural, titolar dels repetidors, a apagar el senyal radiofònic baix l'amenaça de dues multes per valor d'1 milió d'euros. Es completava, doncs, l'atac de les institucions estatals i autonòmiques als mitjans de comunicació en català, iniciat en 2008 amb el tancament del senyal televisió de TV3 i continuat en novembre de 2013 amb la fi de les emissions de Ràdio Televisió Valenciana.
Hui, les valencianes i les alacantines no tenim mitjans de comunicació en la llengua que ens és pròpia. Si volem entretenir-nos, si volem saber l'oratge, si volem escoltar música, si volem informar-nos, si volem veure una pel·lícula, o una sèrie, o sentir una retransmissió esportiva, només ho podrem fer en una llengua, en castellà. Ens continuaran mentint, ocultant informació, o intentant manipular-nos, i ho faran en la única llengua que per a ells és possible, el castellà. Perquè les valencianes, les alacantines, no tenim drets. Com a mínim, no en tenim el de viure amb dignitat i plenitud en la nostra llengua.
Perquè aquest és l'objectiu de les institucions, siguen estatals o autonòmiques: eliminar dels carrers, dels llibres, de les ones, de les escoles, el valencià. Fer-lo desaparèixer o, en el millor dels casos, arraconar-lo a les llars. Complir el seu vell somni d'una ciutat i d'un país monolingüe, castellanoparlant.
.png)
No és debades que el tancament de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació s'haja produït el mateix dia que entrava en vigor a les Illes Balears i Pitiüses la llei de símbols que proscriu la senyera. No és debades que s'ha produït unes setmanes després que la Conselleria anunciara el nou arranjament escolar que, a la ciutat d'Alacant, eliminarà 3 aules d'infantil de línia en valencià i provocarà que dues escoles de línia de barris perifèrics i populars perden la línia en valencià. No és debades que es produïsca mesos després de l'aprovació dels decrets de Plurilingüisme a les Illes i al País Valencià, que eliminen de facto la immersió lingüística. No és debades que es produïsca mesos després de l'aprovació de la llei de llengües a l'Aragó, que anomena LAPAO al català de la Franja. No és debades que a la Catalunya Nord el català encara no siga reconegut com a llengua oficial.
Així que, des del Casal Popular Tio Cuc us animem a participar en la concentració que se celebrarà el proper dissabte 25 de gener a les 12:00 del migdia a la Plaça de la Muntanyeta d'Alacant, que la nostra entitat així com d'altres hem convocat. La presència de cadascú de nosaltres no farà que torne el senyal de Catalunya Ràdio ni de Catalunya Informació. No som ingènues. Però estem convençudes que la única manera de viure amb dignitat és juntar-nos, sumar els nostres esforços, organitzar-nos, protestar, proposar, acumular l'enorme força comuna que posseïm. D'aquesta manera vam aconseguir, en un esforç col·lectiu impressionant, únic, recaptar els diners necessaris en 1986 per a comprar els terrenys i els repetidors que ens han permès veure i escoltar mitjans de comunicació en català. I només d'aquesta manera els recuperarem.
.jpg)
.jpg)
