Moltes felicitats a les companyes per este gran document audiovisual.
JA POTS FER-TE SÒCIA DEL CASAL POPULAR TIO CUC!! Vine i participa!! casalpopularalacant@gmail.com
dilluns, 12 de novembre del 2012
Documental "El valencià a Alacant, una història amagada".
Ja podeu vore des del bloc del Casal Popular Tio Cuc el documental "El valencià a Alacant, una història amagada", que dóna veu a diverses generacions de silenciats, als que a la ciutat parlen en valencià.
Moltes felicitats a les companyes per este gran document audiovisual.
Moltes felicitats a les companyes per este gran document audiovisual.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
M'encanta veure que hi ha gent tan collonuda pel Sud. El meu reconeixement a totes i tots les que amb il·lusió, alegria i empenta manteniu viva la flama de la llengua i l'esperit de país a Alacant.
ResponEliminaSalutacions d'un castellonenc que fa la vida a València.
La meua més sincera enhorabona. Un documental que feia molt de temps que volia veure i finalment l'he pogut veure. Hi ha moltes coses que m'agraden del documental, la primera és que es nota que és un documental pensat i fet per gent d'Alacant i des d'Alacant, això fa que es mostre una imatge més realista i no tant seguint els tòpics als què ja ens tenen acostumats des del cap i casal i des de la folclòrica i destroyer programació del Canal 9. La segona cosa, la que fa palesa les contradicions i els matisos d'interpretació sobre què, quan i com es parla o s'ha deixat de parlar català a Alacant. Per exemple, Brauli Montoya insistint que el català es va perdre a Alacant als anys 40 quan el mateix Joaquim Gonzàlez Caturla, nascut a Alacant el 51, certifica que quan ell va nàixer la transmissió oral de la llengua encara no s'havia perdut fora dels barris més moderns. A banda que les dades que publica el Tempir d'Elx sobre l'ús del valencià a Alacant i les que dóna el senyor Montoya són contradictòries (o jo no les he sabudes interpretar). Una mica de cuina i optimisme com els del senyor Joan-Carles Martí no ve mai malament.
ResponEliminaSi em permeteu un xicoteta crítica (és molt fàcil críticar però molt meritori el que vosaltres esteu fent), jo haguera gratat una miqueta més la superfície, us hagueren eixit encara moltes més coses sobre el valencià amagat a Alacant, us heu deixat en el tinter a escriptors alacantins, nascuts a Alacant, que escriuen o han escrit en valencià com David Garrido o Marià Sanchez Soler.
La ciutat és la que és, als anys 90 (i ho dic perquè a la meua família també ha passat), el valencià era encara la llengua dels avis, ara és només una llengua que s'ensenya a l'escola. De tots depèn que siga la llengua dels nostres fills.
Salutacions d'un Alacantí nascut a l'Hospital de Vistahermosa que fa vida a Vila-real