El Casal Popular Tio Cuc a Vilaweb

El Casal Popular 'Tio Cuc' s'estrena divendres amb una assemblea

Els impulsors de la iniciativa es reuniran per primera vegada al local que a començaments del mes d'octubre obrirà les portes com a Casal Popular 'Tio Cuc'

La persiana verda del carrer Sant Leandre, al número sis, és on podrem trobar d'ara endavant el Casal, al mateix local on la llibreria Compàs va iniciar la seua tasca anys enrere. Amb més de quaranta socis i sòcies, el Casal ja conta amb un local llogat i vol iniciar les seues activitats en el termini d'un mes.

Quan es compleixen tres anys del tancament del Casal Jaume I, que deixà Alacant orfe, sense eixe punt de trobada tant necessari per a la cultura, la llengua i el pensament catalans a la capital del Sud, una iniciativa jove, amb empenta i ganes de canviar les tornes, sorgeix del no res per a tornar la dignitat a esta ciutat.
El Casal 'Tio Cuc' s'ha convertit en un exemple de com s'han de fer les coses 'dit i fet', sembla que hagen dit els seus impulsors. En pocs mesos -molt pocs i un estiu pel mig- el que era una incipient idea de quatre persones ha esdevingut una realitat, amb un local llogat, més de 40 socis i el que és més important, havent aconseguit tornar a il·lusionar a molta gent en aquesta ciutat.
Assemblea
Divendres 9 de setembre, a partir de les set de la vesprada, començarà la primera assemblea general del Casal al propi Casal, tota una fita en aquest projecte que avança amb força. Sobre la taula molts projectes, molta feina i per sobre de tot, molta il·lusió.
Divendres es parlarà de diners, quelcom fonamental per a garantir la viabilitat del projecte; es parlarà de com organitzar el funcionament intern del Casal, de la comunicació... però també de com adequar el Casal... i és que, el repte ara, és omplir-lo, de gent, d'activitats... però també d'enginys tals com taules, cadires, gots, equip de música... i una bona decoració, de fet, per a l'assemblea de divendres es recomana als assistents dur-se una cadira ja que, com hom pot imaginar, al Casal, de cadires, encara no n'hi ha.